Medicina Antroposòfica

 

“La Antroposofia és un camí del coneixement que es busca des del cor”, assenyalava Rudolf Steiner, el seu fundador, i consegüentment, l’antroposofia s’obre al món en actitud científica, però acompanyada amb la calor del sentiment, de respecte i profunda estima per l’ésser humà.

La medicina antroposòfica integra la medicina convencional amb la imatge antroposòfica de l’ésser humà. Comença amb un diagnostico convencional, però inclou en l’avaluació del pacient tant els desequilibris del cos com els de les dimensions mental i espiritual. Adopta un enfocament holístic de la salut i ofereix teràpies específiques, perfeccionades d’acord amb els principis antroposòfics.

Utilitza medicaments convencionals i antroposòfics. Tant el tractament com l’ús i selecció dels medicaments i altres teràpies estan altament personalitzats, i el seu objectiu consisteix a potenciar en el pacient un «procés d’evolució» reforçant la seva habilitat natural autocurativa.

La medicina antroposófica va ser desenvolupada en 1920 per Rudolf Steiner i la doctora Ita Wegman, qui la va impulsar fa més de cent anys en Arlehem (Suïssa) considerant-la com l’art de curar, considerant a l’ésser humà com el centre a observar de manera individual, cada ésser humà diferent connectat amb la naturalesa i el cosmos.

Avui dia gaudeix d’una àmplia acceptació en la societat europea. S’empra tant en l’atenció primària com clínica en més de vint estats membres de la Unió Europea, i proporciona un alt grau de satisfacció als pacients.

Es tracta d’una medicina integrativa basada en els fets i mètodes ben establerts de diagnòstic i tractament de la medicina convencional, però la complementa amb un enfocament holístic de la salut i la salutogènesi. Empra estratègies eficaces per a la prevenció de malalties, així com la instrucció per a l’autocura per a prevenir i saber afrontar la malaltia.

Considera que la malaltia és la culminació d’un procés més llarg. L’anàlisi del procés que condueix a una condició patològica és de summa importància per a poder avaluar la situació específica d’un pacient en el marc de la seva pròpia vida, així com per al posterior diagnòstic i procés terapèutic.

Avalua la situació de l’afecció del pacient, tenint en compte la relació d’aquest amb el seu entorn social i natural, inclou la dimensió mental i espiritual en l’avaluació de cada pacient i el tractament es considera més un procés que un canvi d’estat de malalt a sa. Una anàlisi individualitzada i exhaustiva condueix a una mena de tractament altament personalitzat; això correspon a la utilització individualitzada de medicaments, tant antroposòfics com a convencionals, i d’altres teràpies.

Tots els tractaments i teràpies tenen com a objectiu estimular la capacitat de autocuració del pacient, l’anomenat «principi salutogènic». Posa èmfasi en un enfocament multidisciplinari òptim, adaptant la utilització de teràpies i medicaments antroposòfics a la situació concreta del pacient. Posa l’accent en la responsabilitat pròpia, l’elecció i participació activa del pacient en el procés de curació.

La medicina antroposòfica l’exerceixen metges amb formació doble. En primer lloc, han d’estar completament qualificats com a metges, i posteriorment han de cursar una formació complementària per a graduar-se com a metges antroposòfics. S’exerceix en clíniques o establiments multidisciplinaris i els metges antroposòfics treballen tant en el camp de la medicina general com en les diferents especialitats mèdiques.

11 gen. 2021